Continuant el camí... (Reflexió final Segon Curs)

 A punt d'acabar les vacances d'estiu i de començar de nou amb el tercer curs del grau, crec que és hora de fer un poc de balanç de tot allò que va significar el curs que concloíem fa ja uns mesos.

La veritat és que en arribar al mes de juliol (mes en què acabàrem els exàmens finals) tenia moltes ganes d'acabar i tenir temps per a descansar un poc, però, he de reconèixer que també vaig finalitzar el segon curs del grau molt contenta i satisfeta, tant pel treball i l'esforç realitzat com pels resultats finals.

El primer semestre d'aquest segon curs es compongué de cinc assignatures: Educació Inclusiva, Observació i Documentació, Psicologia de l'Educació, Educació Artística i Estètica i Estratègies d'Intervenció Educativa. 

Les dues primeres que m'agradaria nomenar són les d'Educació Inclusiva i la de Psicologia de l'Educació, ja que tal vegada (tot i que totes m'han aportat aprenentatges) són les que més m'han marcat. A Psicologia vàrem treballar molt (férem molts treballs que a la vegada ens ajudaven a posar la teoria en pràctica) i, segurament per això, l'aprenentatge també va estar molt significatiu, igual que a Educació Inclusiva, que, tot i ser una assignatura de videoconferència, el professor va aconseguir fer-la força dinàmica posant molts d'exemples i vídeos. He de reconèixer que a la vegada va estar un poc dura, ja que tractava el tema de la Inclusió i amb ell, el tema de les Necessitats Educatives Especials, però va ser bonica.

Després cal destacar també les assignatures d'Observació i Documentació i Estratègies d'Intervenció, que, tot i que en un principi anaven per separat (amb dues professores diferents) al final van acabar per ajuntar-se mitjançant un Projecte que realitzarem fent una sèrie de pràctiques a una escola i després realitzant una exposició conjunta. La veritat és que aquestes assignatures també van estar molt significatives i ens aproparen molt a la vida real de l'escola, ja que férem les pràctiques muntant diferents escenaris amb material no estructurat i fent diferents intervencions amb infants del mateix col·legi. És veritat que també férem molta feina, però crec que valgué la pena.

Per últim, Educació Artística i Estètica va estar tal vegada l'assignatura més entretinguda i dinàmica i on posarem en pràctica diferents tècniques artístiques i estils que segurament algun dia podrem posar en pràctica amb els nostres alumnes. A més a més, visitarem i estudiarem un poc els museus i com mostrar-los de forma atractiva pels infants i algun autor conegut.

Una vegada tancat el primer semestre, vaig tornar a començar amb ganes i il·lusió. Les assignatures tenien molt bona pinta i tenia unes altes expectatives. Així, les assignatures que tenguérem al segon semestre varen ser: Habilitats Lingüístiques, Educació Corporal, Desenvolupament Psicomotor, Desenvolupament i Educació Socioemocional i La Representació Escènica.

En primer lloc m'agradaria nomenar l'assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional, que va ser també la primera classe amb la qual obrirem el segon semestre. Crec que és necessari deixar constar que va estar una assignatura molt bonica i significativa. No sé ben bé com explicar-ho però l'ambient de la classe era molt íntim i positiu. Ja només amb la disposició de les taules (en forma de ''U'' per veure'ns les cares quan parlàvem) canviava molt la forma de donar la classe. A part que el temari era molt atractiu (com treballar les emocions amb els infants, els sentiments, la família, les entrevistes amb els pares, etc.) el nostre professor va posar molt també de la seva part donant-nos molts d'exemples reals i la seva experiència. Realitzar també una activitat pròpia per a treballar les emocions, la qual na Patri i jo anomenarem ''Les emocions a cegues'', ens va fer veure la quantitat de formes que hi ha per treballar-les de diferents formes atractives i lúdiques.

Després, també teníem dues assignatures en format de videoconferència, la primera, Habilitats Lingüístiques, que la veritat que també tenia un temari força interessant, però realment jo preferia els seminaris, ja que el professor ens ajudava molt i sempre estava disposat a resoldre qualsevol dubte. El treball didàctic pràctic d'aquesta assignatura va estar també molt costós, però, al tenir una part molt pràctica també ens ajudà molt a reflexionar i pensar diferents formes de treballar la lectura i l'escriptura. L'altra assignatura per videoconferència va estar la d'Educació Corporal. La veritat és que en tinguérem poques classes, ja que només en fèiem un dia a la setmana, però, foren molt divertides i tractàvem també temes interessants com la Promoció de la Salut, l'Alimentació, la Postura, etc. Ara bé, el millor d'aquesta assignatura va estar els seminaris, en els quals a part d'aprendre molt ens ho passarem molt bé.

Quan a l'assignatura de Desenvolupament Psicomotor, també va tenir una part molt pràctica que acompanyava a la teoria que va estar les sis sessions de Psicomotricitat que visitarem i observarem al col·legi s'Olivera a infants de P4. La veritat que va estar una experiència molt gratificant on les mestres ens deixaren participar i es portaren molt bé amb nosaltres. Així, poguérem observar diferents paràmetres motrius, les diferents agrupacions, els tipus de joc, i inclús muntar nosaltres mateixes la distribució de la sala.

Per últim, l'assignatura de La Representació Escènica ens va portar molts de ''mals de cap'', ja que va estar molta feina posar-ho tot en marxa i fer un bon treball, però, al final va tenir la seva recompensa i crec que ho férem força bé. La veritat que pensant-ho ara en fred, ens ho passarem molt bé al llarg del procès de creació de totes les parts i el dia de la Representació final on presentarem ''Un país gelat'' va estar molt gratificant. Un resum d'aquest resultat final es pot veure a l'entrada final del bloc d'aquesta assignatura.

Per concloure, simplement dir que, com sempre, el curs demana molta intensitat, molta feina (treballs individuals, treballs grupals, exposicions, estudi, etc.) però al final val la pena, ja que anem progressant i agafant cada vegada més mentalitat de mestres. He de dir que estic molt contenta d'estar en el grup de treball en el qual estic, amb les meves companyes; na Delia Bravo, na Patricia Borrás, na Silvia Furió, perquè crec que ens complementem molt bé i hem creat una amistat que va més enllà de la feina de la Universitat però sabem quan s'ha de treballar seriosament i mai ens conformem amb un aprovat sinó que intentem fer-ho el millor possible.

Segon on PhotoPeach

Ara ja començo a estar nerviosa per veure que ens oferià el tercer curs, ja que en res s'acosten les pràctiques de 0-3 i estic molt il·lusionada amb aquesta experiència. Però per això encara queden uns mesos, així que ja aniré relatant-ho al meu bloc de tercer. 

Reflexió final: el gran dia

Acabem de realitzar la representació final del nostre musical, i ara tinc ganes d'expressar tot allò que he sentit i com ha anat l'experiència.

En primer lloc explicaré breument els últims dies anteriors a la representació i després tot el que ha succeït avui.

El dilluns dia 2 de juny, ens va tocar (ja que hi havia dos torns, dilluns i dimarts) fer l'assaig general al Club Diario de Ibiza. Aquest dia ja portàrem totes les disfresses i decorats allí per a què el dimecres (dia de la representació) fos més fàcil i també per a què poguéssim assajar ja amb tot. Quan ens va tocar representar l'assaig general, mirarem de fer-ho el millor possible, com si es tractés del ''gran dia''.  

 Moment de l'assaig general.

 Una vegada acabat aquest assaig, tot i que no va sortir malament del tot però encara volíem fer-ho millor, pel que quedarem l'endemà a casa d'una companya per a tornar a assajar i tenir ben clar cada moviment, desplaçament, etc.

El dimecres dia 4 de juny ha estat el gran dia. Aquest any, els professors decidiren fer dos torns de representacions, ja que érem molts grups i si no hauria estat bastant pesat per als infants, així hem fet un primer torn amb tres musicals (''Escoltant la fada'', ''L'amic inesperat'' i ''El màgic nom d'Eivissa'') i un altre torn amb els altres tres (''El tresor des Vedrà'', ''Un país gelat'' i ''l'Aventura a l'Àfrica''). Nosaltres hem format part del segon grup i hem sortit a actuar els segons d'aquest torn: ''Un país gelat'' ha estat el títol de la nostra obra. De tota manera, els components del nostre grup assistirem ben prest a la sala per a poder veure així als nostres companys, ja que ens feia il·lusió veure les seves representacions i donar el suport que poguéssim.

He de dir que totes les obres m'han agradat molt, totes han tingut molts tocs d'humor i han estat molt adequades pels infants. Igualment he vist com tots els grups hem treballat molt el tema de les disfresses i els decorats i sobre l'escenari a lluït molt.

Quan ha començat el nostre torn hem hagut d'anar cap a la zona de ''vestuari'' o més ben dit allà on ens hem canviat i hem esperat el nostre torn. Una vegada ha acabat el primer grup del segon torn, ens ha tocat a nosaltres i hem sortit a fer-ho el millor que hem pogut. He de dir que ens ho hem passat molt bé representant la nostra obra i que no esperava que els infants reponguessin tan bé. M'ha encantat que sempre que ens dirigíem a ells (tan nosaltres com qualsevol altre grup) o se'ls i feia alguna pregunta contestàven emocionats, col·laboraven amb els personatges, reien... Jo crec que això ens ha fet créixer a l'escenari i fer-ho molt millor que als assajos previs.

En conclusió, estic molt contenta amb el resultat final. Han estat moltes hores de treball, inseguretats, elaboració de guions, diàlegs, vestuaris, decorats, assajos, etc. Però avui tot ha cobrat sentit i crec que tots hem vist el nostre treball recompensat. He gaudit molt de l'experiència (tant de veure a la resta de grups com de representar la nostra pròpia obra) i trobo que ha estat molt significativa i tardarem en olvidar-la.

Per acabar, deixo aquí l'eina de Glogster que se'ns demanà que féssim com a conclusió del nostre bloc per a aquesta assignatura i que reflecteix un poc la nostra obra i tot allò que hem fet:

Començem a assatjar...

Si ho pensem bé, ja no queda res per a la funció final! Així que com bé vàrem dir a una petita reunió que férem a classe, hem de posar-nos les piles per a que tot pugui sortir bé el dia de la representació.

Una vegada tenim el guió fet i les disfresses en marxa, el més important és donar continuitat a l'obra, assatjar tot seguit, amb les cançons, les coreografies, els diàlegs, les posicions en l'espai, etc.

Es per això que els pròxims dies estàn dedicats a assatjar (a part de continuar amb els decorats i les disfresses). Sen's va assignar a cada grup una hora determinada per a poder assatjar davant els professors i així que ells ens donessin alguns consells o indiquessin algunes pautes. A part d'això, seguim quedant fora de hores lectives per a poder enllestir-ho tot.

Com ja sabem que la representació final serà al Club Diario de Ibiza, el nostre grup ha assistit a aquest lloc per a poder veure l'escenari, fixar-nos un poc en com està distribuït l'espai, l'altura, etc. La veritat que ens ha vingut molt bé per a agafar les nocions bàsiques de l'espai per situar els nostres personatjes.  

   

Seguim treballant fora de classe...

 Tot i ser la Setmana Santa, i per tant, vacances a la Universitat, hem trobat necessari quedar fora d'hores de classe ja que el final de curs, i per tant el dia de la Representació final, s'acosten, i no volem que ens falti temps per a fer tot el material (escenaris, vestuaris, etc.). Així, un dels dies que quedarem optarem per acabar amb el guió (ja amb totes les cançons, melodies, diàlegs, etc.) ja que era una tasca imprescindible a fer per a poder continuar al tornar a la rutina de les classes.

També hem començat a fer l'iglú, una part molt important del decorat del nostre escenari, ja que l'obra s'ambienta al Pol, i necessitavem un element que destaqués força: allí on habitaran els nostres esquimals. Així, hem fet servir un munt de ampolles d'aigua (que haviem estat recolectant prèviament) per a poder donar-li la forma arrodonida característica (haviem pensat fer-ho també amb caixes però hem pensat que quedaria millor així). La veritat és que és un treball força laboriós perquè pretenem que quedi força ''real''. Una vegada que tinguem l'estructura la cobrirem amb pintura blanca.

 Aquí tenim una foto de l'iglú encara sense pintar i sense l'entrada, que de tan gros que és no ens cabía al maleter de cap cotxe i haguérem de disposar d'una furgoneta...


... i aquí el resultat final del nostre iglú, ja disposat a l'escenari el dia de la representació final.

Una altra cosa que férem fet va estar prendre'ns les mides (fer una espècie de patrons) per a la disfressa de pingüí, ja que havíem de comprar la tela necessària per a realitzar els ''trajes'' de pingüí. 

Començem amb els vestuaris, els materials i la musicalització

Una vegada realitzat el guió inicial, ja hem pogut començar a elaborar els nostres vestuaris.

Nosaltres hem decidit començar pel que seran els barrets dels mariners. Per elaborar-los, hem fet la tècnica de forrar la part d'un globus amb paper de diari i cola per a formar la part de damunt, i després, amb cartró, estem muntant una espècie de base triangular. Una vegada fet això els hi dibuixarem una ratlla blava i el típic símbol d'una ancla.
 En aquest  moment estàvem elaborant la part de dalt dels capells de mariners a l'aula de plàstica. 

Per a poder seguir, decidírem buscar alguns materials més com ara ''goma eva'', en principi de color taronja amb el que farem els becs dels pingüins, que aniràn cosits a un barret negre on també hi haurà uns ulls de tela.

 Així ens ha quedat el resultat final del cap dels pingüins.

També hem començat a fer algún detall dels decorats, com per exemple peixos de diferents dimensions amb cartró. A alguns d'aquests els hi estem donant un poc de relleu per a que es vegin més bonics de lluny. Després els pintarem amb colors viu per a que cridin més l'atenció.

També hem fet ja les ales de la fada (el meu personatge). Per a realitzar-les, hem fet primer la forma que ens agradava sobre cartró, per a després forrar-les amb paper de periòdic (per a que quedessin més fortes) i després cubrint-les amb boles de cotó de diferents colors per donar-li volum. L'últim toc consistirà en posar-lis molta purpurina per donar-lis un efecte més ''màgic''.

 Aquí estàvem elaborant el suport per a què pogués portar les ales còmodament durant el musical.


Una altra part important d'una de les parts de l'assignatura (Música) és, ara que ja tenim pensat més o menys el guió i hem començat els vestuaris i materials, trobar les cançons i les melodies indicades per a cada part. En principi, cada personatge ha de cantar un troç de cançó, per exemple presentant-se, i al menys una cançó grupal. La veritat és que no és massa fàcil, alguns dies estem més inspirats i altres no tant. Però, a poc a poc van sortint estrofes gracioses que anem incluint en el nostre guió, i el professor també ens ajuda a posar musicalitat al ritme de la seva guitarra.

Nosaltres hem decidit que tots cantem alguna estrofa en solitarin (la fada, que sóc jo, en cantaré una al principi de l'obra, els mariners també cantaràn un trosset cada un, els pingüins també...) i després també en cantem alguna en petit grup (per exemple els pingüins junts, els dos mariners, els dos esquimals...) i una final en gran grup, on representarem com un tratat de pau entre els personatges.

Primeres classes i creació del guió

Amb l'inici del segon semestre, hem començat també noves assignatures. Una d'elles és la de ''La Representació Escènica a l'Escola Infantil''. Aquesta assignatura anirà enfocada a crear, com bé diu el títol, una representació final per a infants musicalitzada. Així, haurem de idear tota una història, amb els seus personatges, els seus diàlegs, cançons, el fil conductor de l'obra, uns decorats, uns vestuaris...etc.  

Hem començat per crear els grups. El nostre, està format per 6 persones: na Andrea, en Marc, na Priscila, na Patricia Roig, na Patricia Cardona i jo. A partir d'aquí hem creat un guió amb les primeres idees inicials per a després poder desenvolupar-ho a poc a poc. Així, ens hem reunit tots i cada un ha anat aportant idees fins que hem arribat a unir-les i crear la petita història. En principi, hem decidit que seria interessant tractar la temàtica del respecte i cura del medi, ja que pretenem que es pugui extreu-re una ''moraleja''. L'escenari serà el Pol Sud i entre pingüins i esquimals (entre altres personatges) es portarà a terme l'entramat de la història.

Amb el guió, em repartit també ja els personatges per tal de poder anar per feina i poder començar a crear els vestuaris.  

Punt i seguit...

Estem a punt d'acabar les classes de l'assignatura, i una vegada passat quasi el curs, és hora de fer un poc de balanç.

La veritat és que les emocions sempre ens acompanyen al llarg de la vida, però, de vegades sembla que se'ns oblida que no basta amb expressar-les així com així i ja està, sinó que hem d'aprendre a regular-les, a posar-lis nom, a reconèixer-les, a acceptar-les (les nostres i les dels altres), etc. Des de l'escola, és molt important ajudar a que els nens puguin començar a aprendre a fer-ho i a treballar entorn d'aquest tema.

Al llarg de les classes, hem parlat força del tema de les emocions i ho he intentat anar reflectint amb les diverses entrades que he anat fent al bloc, però, també hem fet algunes sessions més pràctiques que ens han ajudat a unir més la teoria amb la pràctica. Per exemple, un dia férem un joc de rols, en el qual unes companyes representaren una primera entrevista entre mestra i pares i la resta de la classe férem d'observadores. En una altra ocasió, en petits grups de 2 o de 3, crearem activitats pròpies per a treballar les emocions i les posarem en pràctica a l'aula. La veritat és que va estar molt bé, ja que al final, a l'aula d'infantil, el que haurem de fer és transformar tota la teoria en pràctica i, normalment, treballar les emocions d'aquesta manera; de forma lúdica. Mitjançant els exemples de les companyes vérem diferents formes de treballar les emocions i quasi segur que en un futur, en farem servir alguna amb els nostres alumnes.

No trobo que el tema de treballar les emocions sigui gens fàcil, al contrari, ho veig força complicat, ja que a la vida real es poden donar situacions molt dures que cal saber manejar amb tacte. Suposo que també es tractarà d'anar agafant experiència al llarg del temps. D'igual forma, aquesta assignatura ens ha ensenyat a tenir en compte la importància de treballar les emocions i no deixar-les de banda, de la importància de crear un vincle, ja que sense ell és impossible educar, d'empatitzar i col·laborar amb les famílies, i moltes coses més que haurem de tenir en compte en la nostra futura pràctica docent i que esper saber fer de la millor forma possible.

Per finalitzar, cal dir que crec que les meves expectatives inicials han quedat ben cobertes, i fins i tot, que l'assignatura les ha superat, ja que hem fet més coses de les que esperava com per exemple el que he apuntat anteriorment de posar en pràctica com treballar les emocions a classe o veure documentals o pel·lícules relacionades amb els temes d'interès de les classes i relacionar els continguts. Si al principi vaig comentar que començava amb expectància, ara puc dir que és més de satisfacció.

Ara bé, no crec que això hagi d'acabar aquí, és cert que les classes estan a punt de finalitzar però penso que hi ha d'haver una continuïtat per a poder saber com treballar les emocions a l'aula de forma positiva i per a això haurem d'investigar, provar, anar agafant experiència, etc.