Activitat 2

 El primer dia parlarem també de les Emocions Primàries. Aquest tipus d'emocions són aquelles que permeten a l'ésser humà sobreviure i per tant ens ajuden a preservar l'espècie.

En un primer moment, i partint que tenia dubtes en si el que estava posant eren realment emocions, havia apuntat en el meu llistat que les emocions primàries eren:

• La desconfiança, ja que entenc que permet estar pendent de possibles perills i per tant evitar-los.
• Sentir-se part d'un grup, ja que una persona necessita socialitzar-se i interactuar amb iguals.
• Sentir-se estimat, com a la necessitat d'afecte i socialització per a sobreviure.
• L'alegria com al sentiment positiu pel compliment d'expectatives.
  
  
  He pensat que sense aquestes emocions no es podria viure i per això les he posat a la meva llista.

Després, quan ens hem posat en petit grup, aquest llistat s'ha ampliat un poc més, ja que altres companyes tenien altres opcions que per a elles eren també emocions primàries i després de consensuar-ho un poc, hem afegit també emocions com:

• La tristesa, com a manifestació d'un sentiment de pèrdua o disgust.
• La curiositat, que fomenta l'exploració i investigació.
• La por, que et posa en actitud de defensa davant determinats perills.

La veritat és que a l'hora de posar en comú les emocions que havíem triat cada grup, m'he adonat que tal vegada ens hem dispersat un poc i en lloc de buscar les emocions més bàsiques ho hem rebuscat massa. Des del meu punt de vista, en un primer moment he oblidat emocions que ara sí veig que són bàsiques com l'amor o l'estima i la ràbia. Tal vegada les he obviat.

Per molts d'autors, com per exemple Silvia Palou, les emocions primàries o naturals; són l'estima, la tristor, la por, la ràbia i l'alegria..

Per a Palou, com bé expressa al capítol de ''L'alquímia de les emocions'', sense l'amor no podria subsistir i és aquella força que manté a la raça humana, la societat, la família. Ho comparteixo amb ella, ja que jo també crec que sense amor o estima una persona no podria sobreviure, per això jo havia posat en un primer moment ''sentir-se part d'un grup i sentir-se estimat'' com una forma d'expressar la necessitat de tenir amor a la vida per a poder sobreviure. També, hem de ser conscients que hi ha molts tipus d'amor, no només el que es refereix a l'estima entre una parella, sinó també es pot sentir amor per amics, familiars, etc.

''Amar es un arte. Requiere conocimiento y esfuerzo''. (Erich From, 1997)

Respecte a la por, Silvia Palou apunta que ens serveix per posar-nos en alerta en situacions que trobem amenaçadores, per protegir-nos i garantir així el nostre benestar. Penso que la por no és dolenta, és un estat natural i necessari a la vida. Una frase molt representativa que hem comentat a classe ha estat la de ''no hi ha nin que faci més por que un nin sense por'' perquè sense ella mai estaríem en alerta i no concebríem cap tipus de perill, exposant-nos així a ells inconscientment.

''El miedo es para el espíritu lo que el dolor es para el cuerpo, una señal de peligro.'' (Apfeldolfer, 1989).

La ràbia pot ser conseqüència d'una situació estressant o a causa de no poder complir unes determinades expectatives. És important saber-la regular i expressar perquè no és bo guardarse-la sempre dins, ja que pot acabar per sortir de forma incontrolada. D'alguna forma, al capítol, Silvia diu que és important que aquesta s'expressi perquè si no es fa no es pot aprendre a dominar, i això ho hem de tenir en compte com a mestres també.

La tristesa, la qual sí havíem posat en el nostre llistat en petit grup com a sentiment de pèrdua o disgust. M'agrada més com ho defineix Silvia Palou al capítol expressant que la tristesa pot produir una pèrdua de la sensació de plaer. Per norma general, a ningú ens agrada estar tristos ni tampoc veure a ningú en aquest estat, però, és necessari respectar aquesta emoció i viure-la amb normalitat per poder superar-ho adequadament.
Respecte a la ràbia i la tristesa, són dues emocions que de vegades s'opta per dissimular o reprimir, hem d'aprendre a expressar-les amb naturalitat per a poder aprendre d'elles i avançar.
''Conectar con las emociones difíciles puede parecer un poco extraño, porque nuestra cultura insiste, con excesiva frecuencia, en la represión, la negación y la erradicación del dolor.''...''Si dejamos de escapar de esos desafíos y empezamos a considerarlos como ritos del pasaje, dispondremos de la oportunidad de aprender, crecer y hasta de modificar las circunstancias que desembocan en el estrés''. (Stahl y Goldstein. - Mindfulness pag.157)

 

L'alegria és, probablement, l'emoció que més ens agrada sentir. Pot sorgir per diversos motius: pel compliment de les nostres expectatives, desitjos, projectes, etc. Provoca un sentiment positiu que ens fa sentir bé interiorment.

Cal diferenciar entre alegria i felicitat; l'alegria és més fútil, així com la felicitat és un estat més profund.

''Muchas personas se
pierden las pequeñas
alegrías esperando
la gran felicidad''.
(P.S. Buck)