Després d'haver avançat força amb el tema de les emocions, hem
començat a tractar el tema de la Família. El primer que férem a
classe va ser crear una definició personal d'aquest concepte. A
simple vista sembla una activitat molt fàcil, però realment és més
complicat del que pareix, ja que, tot i que tots tenim una idea sobre
què entenem per família, plasmar-ho i redactar-ho és més difícil.
Pensant un poc i adaptant-me als diferents tipus d'estructures
familiars que existeixen actualment, la meva definició m'ha
quedat així: ''Una família és un conjunt de persones que
estableixen un vincle, es reconeixen com a grup, es donen suport, i
comparteixen una vida''.
Una vegada fet això, ens hem posat per grups petits,
compartit les nostres opinions i intentat crear una definició més
amplia entre les tres. Aquesta, ens ha quedat així: ''conjunt de
persones en el que cada un té una
funció i un rol determinats, que estableixen un
vincle, es reconeixen com a grup, es donen suport i
es satisfan mútuament les necessitats bàsiques''.
Així, la meva definició va quedar un poc més ampliada amb les
parts que he ressaltat amb color. La veritat és que fer aquest
treball d'una reflexió pròpia i després compartir-la amb un grup
(petit com a aquí o en gran grup com férem també després), dóna
molt de lloc a ampliar la teva visió i aportar noves idees a les
teves pròpies, per això m'agrada quan ho fem.
Després
d'això, per tant, férem ja la reflexió en gran grup, on totes
dèiem allò que enteníem per família, creant un gran esquema a la
pissarra. Quan vàrem tenir totes les idees apuntades, ens vam adonar
que ens faltava algun concepte que especifiqués més la definició,
ja que a simple vista es podia aplicar a qualsevol tipus de grup i
per tant no era específica de ''Família''. Ens faltava deixar
constància de les funcions i necessitats satisfetes en aquest grup
concret i per això ho vàrem incloure, a l'igual que apuntar que era
la institució de socialització més important. Una
vegada fet això, així és com va quedar l'esquema de la nostra
definició
en gran grup, que,
resumida, seria així: ''La
família és la institució
més important de socialització,
formada
per un grup de persones que estableixen vincles, generant
sentiment de pertinença i una identitat pròpia, on
cada membre desenvolupa un rol i unes funcions
a
través de les quals s’han de satisfer una sèrie de necessitats
(de
suport, afectives, biològiques i fisiològiques, econòmiques,
educatives, culturals, d'oci...)''.
Respecte a les necessitats dels infants, m'agrada el que Félix López
expresa a la lectura de ''Desarrollo personal-social en el ámbito
familiar''; resumint tots els drets de la infància (després els
desenvolupa més també) en una frase: ''todos los niños tienen
derecho a vivir en condiciones que les permitan satisfacer todas sus necesidades bàsicas''.
En veritat és una frase molt curta i pareix molt global, però si la
llegim bé és un resum on remarca la importància de satisfer
correctament totes les necessitats bàsiques.
Altres definicions que hem vist a classe m'han fet reflexionar també.
Una en especial que comentarem i que es troba al capítol de MartaRico :''Cap a on va la família? Canvis en l'estructura familiar'',
va ser la de ''grup de persones que viuen en una mateixa casa i es
barallen, com a mínim, un cop al dia''. En un principi semblava
més un acudit que una definició real, però, després,
analitzant-la un poc, no apunta res que no sigui veritat. Si ho
pensem, la primera part ens diu que és un grup de persones que
conviu (d'una forma o una altra) i la segona part, la més destacada
per a mí, que parla de les baralles, realment representa la
interacció i que una persona t'importa perquè si no, normalment, ni
tan sols et molestes en barallar-te.
Aquesta autora recalca també que, com bé diuen antropòlegs i
historiadors, mai ha existit una sola forma de família, tot i que en
aquests moments en som molt més conscients i podem entendre la
família com una institució heterogènia.
Així, podem trobar moltes tipologies de familília com la família
biològica, monoparental, homosexual, roconstituïdes, extenses,
adoptives, d'acollida...entre altres, i totes són igual de vàlides.
L'article, tracta també el que anomena ''dues revolucions
familiars'' que han marcat la situació actual. Una el procés pel
qual es passà d'una família extensa a una de nuclear, i l'altra
formada per la privatització de les relacions socials,
l'individualisme i els canvis en la incorporació de la dona a la
situació laboral.
Malgrat els canvis però, la família, en general, no perd
importància o queda en un segon pla, sinó que s'adapta als canvis
socials. D'aquí, la necessitat de passar d'un model únic a la
diversitat de models.
Un aspecte a tenir en compte a la família, (que també es pot
aplicar a l'escola), és el seu paper vicarial, de model. És per
això que s'ha d'anar alerta amb la Doble Moral, és a dir,
dir una cosa i fer-ne una altra contradictòria, com l'exemple típic
de dir: ''no fumis'' i estar fumant mentre, o dir que no es crida
cridant.
Després també, de la socialització de les emocions en la família,
hem parlat que dins de l'educació emocional directa, les estratègies
parentals més positives serien aquelles que ajuden a:
- Tenir consciència dels propis estats emocionals i els de les
persones amb qui interactuen
- Entendre que totes les emocions són útils per créixer,
l'important és com es regulen
- Entendre que tothom té raó per les seves emocions
- Posar nom a les emocions ens ajuda a conèixer-les i acceptar-les i
regular-les
- Posar límits a la manifestació de determinades conductes
D'aquesta manera, es resultats solen ser infants competents
socialment perquè entenen el funcionament de les emocions i saben
regular-les i respectar-les.
Fent una recerca per la xarxa, he trobat diverses frases de diferents
autors. Algunes d'elles, m'han fet reflexionar i, amb el que hem vist
fins ara de matèria, buscar un significat a allò que expressen.
Per exemple:
Tener
hijos no lo convierte
a uno en padre, del mismo modo
en que tener un piano
no lo vuelve pianista.
Michael Levine
a uno en padre, del mismo modo
en que tener un piano
no lo vuelve pianista.
Michael Levine
Aquesta frase de Michael Levine
em porta al cap la idea que, com bé diu, tenir un fill no et
converteix automàticament en pare o mare, sinó que per ser-ho
realment has de satisfer i complir unes necessitats (totes les que
havíem reflectit a l'esquema grupal de la definició de família:
afectives, biològiques, fisiològiques, educatives, etc...). Un
exemple que ho reflecteix és quan una persona diu que per a ell/a el
seu pare biològic no el considera pare perquè no ha complit aquest
rol, i en canvi, la parella amb la qual s'ha reconstituït la
família, si ha satisfet aquestes funcions i la persona el pot
arribar a considerar com un pare o mare.
La
familia es como una jaula; uno ve a los pájaros desesperados por
entrar, y a los que están dentro igualmente desesperados por salir.
Michel
de Montaigne (filósofo).
Aquesta
frase de Montaigne em fa pensar un poc en el vincle d'afecció a la
família. Tot el món necessita tenir aquest vincle i sentir que
forma part d'una família (com estar dins la gàbia) però també
necessita, una vegada el llaç sigui molt segur, trencar aquest
vincle per a poder viure noves experiències i créixer (sortir de la
gàbia).
No hay comentarios:
Publicar un comentario