Activitat 6: Lectura de ''L'educació emocional i convivència''

 Aquesta entrada la dedicaré a tractar la lectura de Rafael Bisquerra Alzina: ''Educació Emocional i Convivència''. Amb aquesta, he pogut ampliar alguns dels coneixements que ja havíem tractat a classe al voltant de les emocions i també ampliar-ne de nous.  

 La lectura ens ofereix la possibilitat d'ampliar la nostra definició d'emoció. Segons diferents especialistes, hi ha l'acord que és ''un estat complex de l'organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que predisposa a una resposta organitzada''. I que, a més a més, s'hi poden distingir tres components: el neurofisiològic, que són aquelles respostes involuntàries com la respiració, el to muscular, la hipertensió..., el comportament, com el to de ve, les expressions facials, els moviments del cos... (que poden ser dissimulats com per exemple quan intentem parèixer feliços esbossant un somriure però realment estem tristos per alguna causa), i el component cognitiu que permet identificar un estat emocional i donar-li nom.  

 Un dels aspectes dels quals tracta la lectura de Bisquerra que ens permet ampliar coneixements és el d'Intel·ligència Emocional. Aquest concepte, ja l'havia trobat en diverses ocasions realitzant recerques per a les anteriors entrades, ja que té força importància en el tema de les emocions. Un dels punts de vista que més ha influenciat és el de Daniel Goleman, el qual va recollir l'article de Solovey i Mayer (1990) per escriure el que arribà a ser un best seller (1995).

Així, Goleman apunta:

“La inteligencia emocional es una forma de interactuar con el mundo que tiene muy en cuenta los sentimientos, y engloba habilidades tales como el control de los impulsos, la autoconciencia, la motivación, el entusiasmo, la perseverancia, la empatía, la agilidad mental. Ellas configuran rasgos de carácter como la autodisciplina, la compasión o el altruismo, que resultan indispensables para una buena y creativa adaptación social”. 

Daniel Goleman

Així, Goleman explica que la intel·ligència emocional està formada per un conjunt d'habilitats que permeten controlar els sentiments adequadament.

Aquí deixo un vídeo de Goleman sobre la Intel·ligència emocional que he trobat molt interessant. M'agrada perquè al ser una conferència, el veig més proper i trobo que és més fàcil d'entendre:

 

Altres conceptes importants de la lectura són les competències emocionals, que puguin ajudar a comprendre, expressar i regular de forma apropiada les emocions i així poder-ho posar en pràctica a la vida i beneficiar-se'n, i l'educació emocional, com a la necessitat de desenvolupar aquest tipus de competències. Per tant, hi ha una interrelació entre ambdós conceptes que poden millorar la convivència. L'educació emocional es pot entendre com un procés educatiu continu i permanent que pot tenir com a destinataris no només als alumnes sinó també a famílies, professors, etc. En el cas dels docents és especialment important ja que hauran de ser bons ''models emocionals'' per poder ajudar als seus alumnes a què ho siguin. Això haurem de tenir-ho molt present com a futurs docents si volem ser bons referents, ja que, com ja sabem, a part de transmetre coneixements, la part emocional és també molt important (sobretot a l'Educació Infantil).

Respecte a l'educació, m'ha semblat interessant la idea de beneficiar-se d'impactes emocionals que estimulin la memorització, crec que com a mestres podrem adaptar-ho i buscar impactes positius, com per exemple d'intriga, de molta emoció, alegria, etc. en els alumnes que afavoreixi la seva motivació i per tant memorització.

 

Activitat 5. Baby Human: ''Sentir''

En aquesta ocasió hem visionat un vídeo que forma part d'un conjunt de 6 vídeos relacionats cada un amb un aspecte diferent (caminar, pensar, parlar, sentir, relacionar-se i comprendre).

En aquest cas, el vídeo que hem vist, donat que aquesta assignatura és la d'Educació Socioemocional, ha estat el relacionat amb les emocions dels nens. Així, ens ha permès reforçar algun aspecte que ja coneixíem, aprendre'n de nous i reflexionar i debatre alguns temes concrets.

 

 

El principi del vídeo ha començat amb un aspecte que m'ha sorprès, ja que no sabia fins ara. Aquest ha estat el que respecta a que fins al primer mes de vida, el petit somriure que pot fer un nadó es tracta d'un reflex i és diferent del somriure social, que sol aparèixer abans dels sis mesos (cap als tres aproximadament) i ja sí que mostra una resposta voluntària a un estímul implicant tota la cara. La veritat que això m'ha sorprès perquè sempre que havia vist el somriure d'un petit nadó no pensava que es tractés d'un reflex sinó per exemple perquè estava a gust. Ara que ho pens, en algun documental he pogut veure com el nadó, encara dins el ventre de la mare, esbossava un petit somriure que segurament es tractava ja d'aquest primer reflex del qual parlem.

Un altre aspecte que crec interessant comentar i que s'ha vist molt clar al vídeo ha estat quan, en una investigació, els nens actuaven d'una forma o una altra segons l'expressió facial i l'emoció que transmetia la mare. Així, l'exemple al documental es veia com quan la mare feia cara de preocupació o por (suposant que el nen podia caure) aquest deixava de gatejar i tornava enrere, i si la mare tenia una expressió tranquil·la, aquest continuava cap a ella. Realment, és cert que a partir de determinades edats el comportament i el caràcter dels pares pot influir molt en els nens i de fet aquests s'hi fixen molt.

D'altra banda, de vegades tendim a pensar que els nens són molt dependents però el vídeo ens mostra que també tenen els seus propis mecanismes interns per autoregular-se i controlar la seva ansietat i aproximadament a partir dels 24 mesos, tenen certes eines per controlar la por, com per exemple el cas d'una nena que al veure una aranya penjant, cantava una cançó que tractava sobre aranyes mirant-la.

Amb aquesta activitat, hem pogut reforçar també alguns aspectes que ja coneixíem com que cada nen té el seu propi temperament i caràcter, i per tant, davant diferents situacions o estímuls no reaccionen de la mateixa manera. Així, un nen pot riure o sentir curiositat si li posen una careta de pallasso al davant, i un altre pot tenir por i plorar. De la mateixa forma, cada nen té una forma de controlar la seva frustració, de fet, és bo que l'expressin (a l'igual que parlàvem amb els sentiments de tristor i ràbia), ja que això els ajuda a tolerar-la. L'adult, pot ajudar a l'infant a regular les seves frustracions i les emocions.

En acabar el vídeo, hem estat comentant grupalment algunes qüestions que han donat peu a debatre. Per exemple, un tema que havia impactat força i que ha provocat diferents opinions ha estat el tema que respecta a què un nen interpreta primer les emocions de la mare i que pot fer-ho abans amb una dona desconeguda que amb el pare. L'explicació era que les dones solen expressar més obertament les emocions, però, no estic del tot convençuda (tot i que si s'ha realitzat un estudi, pot ser que sí), ja que un home pot ser que també expressi les emocions de forma molt clara i oberta i que el nen pugui interpretar-ho.

També hem parlat de la importància de no sobreestimular, ja que de vegades hi pot haver pares que poden passar poc temps amb els fills i quan el tenen ho volen fer intensament. Però, els nens necessiten també el seu espai vital. A més, com bé hem vist a classe, el temps, a part de ser de qualitat, ha de ser en quantitat, i saber aprofitar moments privilegiats, d'interacció i de contacte, com són el dinar, el sopar, el moment del bany, etc. Com apunta el quint vídeo de ''Baby Human'', (més basat en les relacions), ''els vincles segurs amb adults que l'estimen ajuden al nadó a crear relacions afectives saludables mentre creix i el permet ser un ser social feliç i equilibrat'', per això la importància de tenir-ho molt present. També, és important que els primers afectes senten les bases de les futures relacions dels infants i que, de fet, el vincle creat per la forta unió entre pares i fills és el primer pas per aprendre a relacionar-se amb els altres.
 

A part d'això, hem aprofundit força en el tema de les emocions morals. Aquestes solen aparèixer quan el nen té consciència de si mateix, que sol sorgir aproximadament sobre els dos anys de vida.

L'autorrreconeixement és un hite per nadó humà i és molt important per entendre's a un mateix com a ser social i participar plenament en la societat. En el vídeo posterior al que hem vist a classe, més dirigit a estudiar les relacions, apareix un experiment per veure a quina edat aproximada els nens comprenen que existeixen; així col·loquen un carret de la compra però, tot i que els nens intenten moure'l no poden perquè està enganxat a una base que ells trepitgen. Aproximadament cap als 18 mesos, els nens se'n donaven compte i descobrien què passava el que els permetia moure el carret, per tant, ja tenien consciència de si mateixos i del seu cos.

La vergonya i l'orgull són exemples d'emocions morals tipus i van relacionats també amb el temperament de cada nen. Per saber quan el nen té autoconsciència, m'ha semblat interessant també la idea de posar-li alguna cosa al nas o el nas pintat i si es miren al mirall i se'l toquen (com per llevar-s'ho) és que sí.

En definitiva, el vídeo m'ha semblat molt interessant, ja que a part, es basa en moltes investigacions fetes amb diferents nens pel que fonamenta allò que expressa. Al final, sabem que cada nen té el seu propi caràcter i temperament i no per això és millor o pitjor. Sobretot, cal anar alerta amb aquells nens que menys reclamen, aquells més ''invisibles'' per a què no es quedin de banda perquè sovint són també els que més necessiten. 

Activitat 4

Un dels exercicis que hem fet també a aquesta sessió ha estat fer feina amb el capítol de L'alquímia de les emocions, de Silvia Palou, destacant aquelles frases de les estratègies educatives que més ens cridaven l'atenció.

Com ja havia dit anteriorment a la segona entrada, per a Palou les emocions bàsiques són l'estima, la por, la ràbia, la tristor i l'alegria. Explicaré quines frases he escollit de cada una (en ordre de preferència) i per què.

L'amor

- ''Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico''.

- ''Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente''.

La primera frase l'he escollit perquè realment crec que l'amor és una emoció imprescindible per un ple desenvolupament de la persona i un desenvolupament equilibrat, sense ell, ni tan sols crec que una persona pugui arribar a ser feliç. Enllaçant amb la segona frase, l'he escollit també perquè crec que és cert que qualsevol persona busca i necessita sentir-se estimat per a tenir una bona autoestima i que com a mestres hem de tenir-ho molt present, ja que és impossible educar sense establir vincles afectius (que només s'aconsegueixen a través de l'amor).

La por

- ''Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder''.

- ''Es importante que el miedo deje de ser una mestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo''.

- ''El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerla ayuda a crecer''.

Sovint, a la nostra societat, la por està mal considerada, i expressar-la sembla ser un punt de debilitat. Les dues primeres frases van enfocades a la importància de vèncer aquesta concepció, ja que la por és una emoció natural, de fet, com bé es diu al capítol de ''L'alquímia de les emocions'', ens serveix per protegir-nos i estar alerta i per tant ajuda a la nostra supervivència. És per això que és important ajudar a que des de ben petits, els nens aprenguin a expressar les seves pors de forma regulada, a no tenir vergonya i a respectar les pors dels altres.

La segona frase l'he escollit perquè com bé hem dit a classe, hi ha dos tipus de pors: la que ens ajuda a sobreviure i la que ens paralitza i ens limita. Aquesta última és la que hem d'evitar i vèncer-la, perquè no ens permet avançar

La ràbia

- ''Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie''.

- ''Tranquilizarnos nosotros, pensando que su actitud es consecuencia de la edad y que está aprendiendo a regularse. No lo hacen para hacernos sentir mal (aunque así nos sintamos).

- ''Hablar sobre lo ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas''.

Com bé s'apunta al capítol, dins de la ràbia podem trobar per exemple la ira, la fúria i l'enotjament. Com explica la primera frase i Palou ens diu al capítol, hem de sentir i expressar la ràbia i a més a més que aquesta expressió sigui tolerada pels altres, per a què aquesta no quedi sempre a dins i acabi sortint d'una pitjor manera. A més, resulta quasi necessari expressar-la per tal de poder aprendre a controlar-la perquè l'agressivitat no expressada pot generar violència cap als altres o cap a un mateix.

Com a mestres o pares, podem arribar a sentir-nos malament davant un nen que expressa ràbia o enotjament, però, com apunta la segona frase, hem de ser conscients que es causa de l'edat i que en general, no ho està fent per fer-nos mal (emocionalment) sinó que està aprenguen a regular-se i s'està coneguen a ell mateix.

També m'ha semblat important el que aporta l'última frase que he escollit, la necessitat de parlar del tema i reflexionar d'una forma conscient per a aportar significat i ajudar a regular.

La tristesa

- ''Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un periodo de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.

- ''Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo''.

La tristesa és una emoció natural que no podem evitar en certes ocasions. De vegades optem per amagar o negar la tristesa però, com bé diu la primera frase, això no ens fa estar més alegres. És necessari un període de dol per a poder superar-la adequadament i no estancar-se. De la mateixa manera, expressar aquesta emoció és la millor forma d'acceptar allò que ha passat i començar a intentar superar-ho.

Si estem amb un nin que ha patit alguna situació que el fa sentir trist (per exemple un alumne que ha perdut un familiar) és necessari que no restem importància al fet i que sobretot l'acompanyem, l'acolliguem i l'anem integrant a poc a poc en la dinàmica.

L'alegria

- ''Reír con los niños es muy sano. Ellos son los primeros en ver la gracia de determinadas situaciones y permitirse licencias que los adultos hemos perdido. Los adultos que compartimos la vida con los niños deberíamos procurar aprender de ellos, más que cortar por sistema esta expresión''.

- ''Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable''.

Al contrari que la por, l'alegria és l'emoció més permesa i demandada a la societat. Les dues frases escollides crec que reflecteixen força bé la necessitat d'adoptar una actitud positiva i alegre davant la vida i, en concret, davant els nens, ja que és una emoció que d'alguna forma també podem ''contagiar'', de forma que si estem alegres, l'ambient serà segurament més positiu i amable que si estem sempre enfadats o tristos. Ara bé, l'alegria és una emoció que també s'ha de regular.

Aquí deixo un vídeo que m'ha semblat molt interessant on Eduard Punset, al programa Redes, tracta amb altres professionals el tema de les emocions i la seva importància (també a l'escola).

Activitat 3

De vegades sembla que sabem i entenem un concepte determinat, però a l'hora de cercar una definició és més complicat del que sembla. Això m'ha passat per buscar-ne una per ''Emoció'', que he tingut que pensar bastant abans de poder representar una definició coherent.

La meva primera definició personal ha estat: ''una emoció és un estat d'ànim canviable i no permanent que ens fa sentir d'una determinada manera i reflectir-ho en la vida diària''.

Amb la primera part de la meva definició volia expressar el curt període de temps que sol durar una emoció i la seva variabilitat i després, que això té unes conseqüències en el nostre comportament i el nostre dia a dia ja que ens fa sentir d'una manera determinada.

La veritat és que vent-la ara, crec que m'ha quedat un poc pobre, que li falta més informació, cosa que després hem pogut ampliar amb la definició en gran grup. Aquesta, després de seleccionar i comparar les definicions que havíem fet en petit grup (que a la vegada havíen estat construïdes a partir de les definicions personals de cada una) i plasmar-ho a la pissarra, ens ha quedat un esquema així:

Finalment, entre tots, hem optat per condensar la definició i el resultat ha estat aquest:

''L'emoció és un estat d'ànim canviant i temporal provocat per un estímul intern o extern que té significat per l'individu i provoca una reacció física i/o psíquica.''. Crec que aquesta sí que ha quedat més completa, ja que informa sobre què la provoca i quin tipus de reacció desencadena. Trobo que expressa força bé què entenem per emoció.

En un principi de l'activitat, he entrat en una confusió en què ja dubtava entre la diferència entre Emoció i Sentiment. En comentar que una emoció és més intensa però variable i un sentiment és més permanent, ho he pogut entendre i distingir-les millor. Per a aquesta diferència, la frase d'Ernesto Sábato ''Sóc feliç i malgrat això hi ha moments en què sóc immensament feliç'' reflecteix molt bé aquesta diferència en què les dues primeres paraules de la frase expressen un sentiment (més permanent) i la resta una emoció més fugaç i variable.

Activitat 2

 El primer dia parlarem també de les Emocions Primàries. Aquest tipus d'emocions són aquelles que permeten a l'ésser humà sobreviure i per tant ens ajuden a preservar l'espècie.

En un primer moment, i partint que tenia dubtes en si el que estava posant eren realment emocions, havia apuntat en el meu llistat que les emocions primàries eren:

• La desconfiança, ja que entenc que permet estar pendent de possibles perills i per tant evitar-los.
• Sentir-se part d'un grup, ja que una persona necessita socialitzar-se i interactuar amb iguals.
• Sentir-se estimat, com a la necessitat d'afecte i socialització per a sobreviure.
• L'alegria com al sentiment positiu pel compliment d'expectatives.
  
  
  He pensat que sense aquestes emocions no es podria viure i per això les he posat a la meva llista.

Després, quan ens hem posat en petit grup, aquest llistat s'ha ampliat un poc més, ja que altres companyes tenien altres opcions que per a elles eren també emocions primàries i després de consensuar-ho un poc, hem afegit també emocions com:

• La tristesa, com a manifestació d'un sentiment de pèrdua o disgust.
• La curiositat, que fomenta l'exploració i investigació.
• La por, que et posa en actitud de defensa davant determinats perills.

La veritat és que a l'hora de posar en comú les emocions que havíem triat cada grup, m'he adonat que tal vegada ens hem dispersat un poc i en lloc de buscar les emocions més bàsiques ho hem rebuscat massa. Des del meu punt de vista, en un primer moment he oblidat emocions que ara sí veig que són bàsiques com l'amor o l'estima i la ràbia. Tal vegada les he obviat.

Per molts d'autors, com per exemple Silvia Palou, les emocions primàries o naturals; són l'estima, la tristor, la por, la ràbia i l'alegria..

Per a Palou, com bé expressa al capítol de ''L'alquímia de les emocions'', sense l'amor no podria subsistir i és aquella força que manté a la raça humana, la societat, la família. Ho comparteixo amb ella, ja que jo també crec que sense amor o estima una persona no podria sobreviure, per això jo havia posat en un primer moment ''sentir-se part d'un grup i sentir-se estimat'' com una forma d'expressar la necessitat de tenir amor a la vida per a poder sobreviure. També, hem de ser conscients que hi ha molts tipus d'amor, no només el que es refereix a l'estima entre una parella, sinó també es pot sentir amor per amics, familiars, etc.

''Amar es un arte. Requiere conocimiento y esfuerzo''. (Erich From, 1997)

Respecte a la por, Silvia Palou apunta que ens serveix per posar-nos en alerta en situacions que trobem amenaçadores, per protegir-nos i garantir així el nostre benestar. Penso que la por no és dolenta, és un estat natural i necessari a la vida. Una frase molt representativa que hem comentat a classe ha estat la de ''no hi ha nin que faci més por que un nin sense por'' perquè sense ella mai estaríem en alerta i no concebríem cap tipus de perill, exposant-nos així a ells inconscientment.

''El miedo es para el espíritu lo que el dolor es para el cuerpo, una señal de peligro.'' (Apfeldolfer, 1989).

La ràbia pot ser conseqüència d'una situació estressant o a causa de no poder complir unes determinades expectatives. És important saber-la regular i expressar perquè no és bo guardarse-la sempre dins, ja que pot acabar per sortir de forma incontrolada. D'alguna forma, al capítol, Silvia diu que és important que aquesta s'expressi perquè si no es fa no es pot aprendre a dominar, i això ho hem de tenir en compte com a mestres també.

La tristesa, la qual sí havíem posat en el nostre llistat en petit grup com a sentiment de pèrdua o disgust. M'agrada més com ho defineix Silvia Palou al capítol expressant que la tristesa pot produir una pèrdua de la sensació de plaer. Per norma general, a ningú ens agrada estar tristos ni tampoc veure a ningú en aquest estat, però, és necessari respectar aquesta emoció i viure-la amb normalitat per poder superar-ho adequadament.
Respecte a la ràbia i la tristesa, són dues emocions que de vegades s'opta per dissimular o reprimir, hem d'aprendre a expressar-les amb naturalitat per a poder aprendre d'elles i avançar.
''Conectar con las emociones difíciles puede parecer un poco extraño, porque nuestra cultura insiste, con excesiva frecuencia, en la represión, la negación y la erradicación del dolor.''...''Si dejamos de escapar de esos desafíos y empezamos a considerarlos como ritos del pasaje, dispondremos de la oportunidad de aprender, crecer y hasta de modificar las circunstancias que desembocan en el estrés''. (Stahl y Goldstein. - Mindfulness pag.157)

 

L'alegria és, probablement, l'emoció que més ens agrada sentir. Pot sorgir per diversos motius: pel compliment de les nostres expectatives, desitjos, projectes, etc. Provoca un sentiment positiu que ens fa sentir bé interiorment.

Cal diferenciar entre alegria i felicitat; l'alegria és més fútil, així com la felicitat és un estat més profund.

''Muchas personas se
pierden las pequeñas
alegrías esperando
la gran felicidad''.
(P.S. Buck)