Activitat 5. Baby Human: ''Sentir''

En aquesta ocasió hem visionat un vídeo que forma part d'un conjunt de 6 vídeos relacionats cada un amb un aspecte diferent (caminar, pensar, parlar, sentir, relacionar-se i comprendre).

En aquest cas, el vídeo que hem vist, donat que aquesta assignatura és la d'Educació Socioemocional, ha estat el relacionat amb les emocions dels nens. Així, ens ha permès reforçar algun aspecte que ja coneixíem, aprendre'n de nous i reflexionar i debatre alguns temes concrets.

 

 

El principi del vídeo ha començat amb un aspecte que m'ha sorprès, ja que no sabia fins ara. Aquest ha estat el que respecta a que fins al primer mes de vida, el petit somriure que pot fer un nadó es tracta d'un reflex i és diferent del somriure social, que sol aparèixer abans dels sis mesos (cap als tres aproximadament) i ja sí que mostra una resposta voluntària a un estímul implicant tota la cara. La veritat que això m'ha sorprès perquè sempre que havia vist el somriure d'un petit nadó no pensava que es tractés d'un reflex sinó per exemple perquè estava a gust. Ara que ho pens, en algun documental he pogut veure com el nadó, encara dins el ventre de la mare, esbossava un petit somriure que segurament es tractava ja d'aquest primer reflex del qual parlem.

Un altre aspecte que crec interessant comentar i que s'ha vist molt clar al vídeo ha estat quan, en una investigació, els nens actuaven d'una forma o una altra segons l'expressió facial i l'emoció que transmetia la mare. Així, l'exemple al documental es veia com quan la mare feia cara de preocupació o por (suposant que el nen podia caure) aquest deixava de gatejar i tornava enrere, i si la mare tenia una expressió tranquil·la, aquest continuava cap a ella. Realment, és cert que a partir de determinades edats el comportament i el caràcter dels pares pot influir molt en els nens i de fet aquests s'hi fixen molt.

D'altra banda, de vegades tendim a pensar que els nens són molt dependents però el vídeo ens mostra que també tenen els seus propis mecanismes interns per autoregular-se i controlar la seva ansietat i aproximadament a partir dels 24 mesos, tenen certes eines per controlar la por, com per exemple el cas d'una nena que al veure una aranya penjant, cantava una cançó que tractava sobre aranyes mirant-la.

Amb aquesta activitat, hem pogut reforçar també alguns aspectes que ja coneixíem com que cada nen té el seu propi temperament i caràcter, i per tant, davant diferents situacions o estímuls no reaccionen de la mateixa manera. Així, un nen pot riure o sentir curiositat si li posen una careta de pallasso al davant, i un altre pot tenir por i plorar. De la mateixa forma, cada nen té una forma de controlar la seva frustració, de fet, és bo que l'expressin (a l'igual que parlàvem amb els sentiments de tristor i ràbia), ja que això els ajuda a tolerar-la. L'adult, pot ajudar a l'infant a regular les seves frustracions i les emocions.

En acabar el vídeo, hem estat comentant grupalment algunes qüestions que han donat peu a debatre. Per exemple, un tema que havia impactat força i que ha provocat diferents opinions ha estat el tema que respecta a què un nen interpreta primer les emocions de la mare i que pot fer-ho abans amb una dona desconeguda que amb el pare. L'explicació era que les dones solen expressar més obertament les emocions, però, no estic del tot convençuda (tot i que si s'ha realitzat un estudi, pot ser que sí), ja que un home pot ser que també expressi les emocions de forma molt clara i oberta i que el nen pugui interpretar-ho.

També hem parlat de la importància de no sobreestimular, ja que de vegades hi pot haver pares que poden passar poc temps amb els fills i quan el tenen ho volen fer intensament. Però, els nens necessiten també el seu espai vital. A més, com bé hem vist a classe, el temps, a part de ser de qualitat, ha de ser en quantitat, i saber aprofitar moments privilegiats, d'interacció i de contacte, com són el dinar, el sopar, el moment del bany, etc. Com apunta el quint vídeo de ''Baby Human'', (més basat en les relacions), ''els vincles segurs amb adults que l'estimen ajuden al nadó a crear relacions afectives saludables mentre creix i el permet ser un ser social feliç i equilibrat'', per això la importància de tenir-ho molt present. També, és important que els primers afectes senten les bases de les futures relacions dels infants i que, de fet, el vincle creat per la forta unió entre pares i fills és el primer pas per aprendre a relacionar-se amb els altres.
 

A part d'això, hem aprofundit força en el tema de les emocions morals. Aquestes solen aparèixer quan el nen té consciència de si mateix, que sol sorgir aproximadament sobre els dos anys de vida.

L'autorrreconeixement és un hite per nadó humà i és molt important per entendre's a un mateix com a ser social i participar plenament en la societat. En el vídeo posterior al que hem vist a classe, més dirigit a estudiar les relacions, apareix un experiment per veure a quina edat aproximada els nens comprenen que existeixen; així col·loquen un carret de la compra però, tot i que els nens intenten moure'l no poden perquè està enganxat a una base que ells trepitgen. Aproximadament cap als 18 mesos, els nens se'n donaven compte i descobrien què passava el que els permetia moure el carret, per tant, ja tenien consciència de si mateixos i del seu cos.

La vergonya i l'orgull són exemples d'emocions morals tipus i van relacionats també amb el temperament de cada nen. Per saber quan el nen té autoconsciència, m'ha semblat interessant també la idea de posar-li alguna cosa al nas o el nas pintat i si es miren al mirall i se'l toquen (com per llevar-s'ho) és que sí.

En definitiva, el vídeo m'ha semblat molt interessant, ja que a part, es basa en moltes investigacions fetes amb diferents nens pel que fonamenta allò que expressa. Al final, sabem que cada nen té el seu propi caràcter i temperament i no per això és millor o pitjor. Sobretot, cal anar alerta amb aquells nens que menys reclamen, aquells més ''invisibles'' per a què no es quedin de banda perquè sovint són també els que més necessiten.