Activitat 8: ''Un lugar para quedarse''

Dins del bloc que tracta sobre la família i les emocions, hem vist una pel·lícula anomenada ''Un lugar para quedarse''. En ella, es narra la història d'en Burt i na Verona, una parella que, quan reben la notícia que tindran un fill, es troben amb la incertesa que qualsevol pare primerenc pot sentir. Esperar un fill és (quasi sempre) una notícia molt alegre i positiva per a una parella, però, també pot crear inseguretats i pors, ja que ningú neix sabent ser el millor pare o la millor mare. Això és un poc el que li passa en un primer moment a la parella, la qual decideix buscar suport en els pares d'en Burt i van a visitar-los. La sorpresa se l'emporten quan aquests els hi conten que se'n van a viure a Bèlgica, pel que en Burt i na Verona perden aquest sistema de suport amb el qual contaven.

A partir d'aquí, la parella inicia un viatge cercant el millor lloc on quedar-se i criar al seu fill. Així, visiten Fènix, Tukson, Madison, Montreal, Miami... Al llarg d'aquest recorregut, la parella va trobant familiars i amics; cada un amb un model particular de família (uns més liberals, uns altres més protectors, etc.) que fa reflexionar a la parella sobre què és allò que volen o no per al seu fill.

Al final, acaben per prendre la decisió que creuen més apropiada; anar-se'n a viure a la casa on na Verona havia viscut quan era petita (la dels seus pares, que havien mort), allí creuen que és on millor serà per formar la seva pròpia família, de fet, ell quan estan a la casa diu en un moment determinat: ''Este sitio es perfecto para nosotros'', que reflecteix que per fi han trobat el lloc on volen compartir la seva vida, sense copiar a ningú sinó fent-ho a la seva manera.

La veritat és que crec que es tracta d'una pel·lícula on la idea principal no s'allunya molt d'una situació que podria ser real; una parella que va a tenir un fill i que no compta amb una família extensa que els hi ofereixi suport. Aquesta manca d'ajuda (que pot ser per diversos motius, ja siga perquè la resta de la família no viu prop de la parella, perquè no tenen relació, etc.) pot crear conflictes com dificultats per a la conciliació entre vida laboral i familiar, arribar tard al matí a l'escola, poc temps per a la relació amb els mestres... És una situació que tal vegada ens podem trobar com a futures mestres i on haurem d'intentar ajudar en la mesura que ens sigui possible.

D'altra banda, m'agradaria destacar també (perquè crec que a la pel·lícula salta molt a la vista) la relació entre en Burt i na Verona. En principi, pareixen molt diferents; ella sembla més responsable i ell un poc més infantil, però, després es mostra un vincle molt fort entre ells i una unió entre els dos. Això els fa tirar cap endavant en tot moment i donar-se suport mutu.

També comentar que, com hem vist a classe, els models de famílies que van apareguen al llarg de les escenes estan un poc exagerades i estereotipades, suposo que per tal de fer notar molt les diferències entre unes i altres i per donar un toc d'humor. D'igual forma, reflecteix la gran diversitat d'opinions, models de vida, relació amb els fills, etc. que hi ha entre famílies. Això segurament també ens ho trobarem a l'aula, ja que cada família és diferent i haurem d'acceptar-ho i partir de la idea que tots ho fan (normalment) de la millor forma que saben.

Un altre punt important de la pel·lícula crec que és quan es mostra el record pels pares de na Verona. En un moment donat, quan esta amb la seva germana i parlen, es nota que la protagonista és més reticent a parlar del passat i d'ells. Però em va semblar bonic quan la germana recorda amb afecte a la seva mare i li diu a na Verona que segur que ella també serà molt bona mare, tan bona mare com ho va ser la seva. Quasi al final, ella comença a contar-li a Burt més coses sobre la seva família i és a partir d'allí quan decideixen tornar a la seva antiga casa i instal·lar-s'hi. Això representa com un pas més del període de dol pels seus pares i ''romp'' com la barrera que no li permetia parlar obertament d'ells i d'anar a la seva casa. Així, acaba sent per fi aquesta casa el seu lloc de referència, on poder-se agafar i ''crear arrels''. Al final, tot aquell viatge que han portat a terme no ha estat una pèrdua de temps, perquè els ha fet madurar i trobar el lloc més convenient per a viure.