Una vegada vista la pel·lícula de ''Un lugar para quedarse'' per
tancar un poc el tema de la família i les emocions, n'hem començat
un de nou: L'escola.
Abans de res, hem començat a classe contestant, per a fer una petita
reflexió personal, a una sèrie de preguntes: quina filosofía o
origen la sustenta, amb quins objectius (o quines necessitats volem
cobrir) i els models i les motivacions (quin model sustenta
l'escola).
En un primer moment, em va semblar molt difícil posar paraules i
anotar allò que pensava de les preguntes. La veritat és que ho hem
tractat molt al llarg del que portem de grau, però, a l'hora de
plasmar-ho, m'ha costat força.
A l'hora de fer una posada en comú, hem anat omplint una graella amb
les diverses opinions de les companyes.
A part de les tres preguntes a respondre, es diferenciaven al quadre tres columnes diferents que evocaven a diferents tipus d'escola amb diferents concepcions de l'educació:
A part de les tres preguntes a respondre, es diferenciaven al quadre tres columnes diferents que evocaven a diferents tipus d'escola amb diferents concepcions de l'educació:
- La guarderia/asilo: aquesta etapa es caracteritzava per la idea de ''guardar'' als infants mentre els familiars treballaven (a causa de la Industrialització i la incorporació de la dona al mercat laboral) i per tant cobrir principalment les seves necessitats físiques i biològiques bàsiques.
- L'escola infantil: sorgeix quan es pensa que l'escola és un lloc per aprendre. Valor psicopedagògic. Importància de preparar per a la vida i la següent etapa.
- Casa del nen: model que centra l'origen en les necessitats del nen i no només dels seus coneixements. Posar tots els mitjans per a què el nen es desenvolupi.
Al principi tenia un poc de confusió entre els dos últims, però,
m'ha quedat molt més clar quan hem aclarit que a ''l'escola
infantil'', el punt principal era arribar a uns coneixements, a
diferència de ''la casa del nen'', era centrar-se en les necessitats
del nen.
Així ha quedat el quadre omplint-lo amb la primera pluja d'idees:
Una vegada realitzat i completat aquest quadre, ho hem comparat amb
un que ja tenia fet el professor:
Així, crec que el model més adequat és el de ''Casa del nen'',
ja que com hem vist, és el que parteix de les necessitats de
l'infant i pretén complir objectius com la protecció de l'infant,
la salut, la seguretat emocional, jugar i gaudir, explorar i
conèixer... a més de ser un model que es centra en el present, té
en compte les diferències dels infants i intenta que tots puguin
aconseguir un desenvolupament ple.
M'ha agradat molt la frase de Silvia Palou on sembla que crea una
metàfora de l'escola i la identifica com: ''Una
olla provocadora d'emocions significatives en l'infant''
, ja que és un context en el qual es donen moltes situacions,
afloren els sentiments, les emocions, compartir, les baralles, etc. I
tot això repercuteix en els infants de diferents formes; situacions
més positives, en ocasions més negatives... però totes amb valor
educatiu.
A l'escola trobem diferents ''grups humans'' a
tenir en compte: els infants, les famílies, l'equip educatiu, els
mestres, el grup-classe...
Respecte als
infants, hem de concebir-los a com persones capaces de participar
activament, de descobrir, experimentar, aprendre dels errors... (com
pretén el model de ''Casa del nen''). Com a docents, haurem de tenir
en compte la necessitat de crear entorns rics que propicïn els
aprenentatges, que siguin estimuladors (tenint en compte la
diferència entre estimulació que motivi i no una sobreestimulació,
ja que pot provocar bloqueig). Com a mestres, és important també
que s'aculli a tots els infants per igual, a les famílies i a les
diferents cultures, sent un referent afectiu i de seguretat, que
tingui present tota la responsabilitat que té en la construcció de
la personalitat del nen. Serà important també molt important el seu
paper a l'hora de treballar les emocions.
Educar en emocions suposa
molts
d'aspectes importants:
Coherència
Límits
clars
Afecte
Distància Hàbits
Reflexió
i Debat Optimisme
És
Impossible educar sense vincle
afectiu
Com sempre, fent recerca trobem informació o pàgines que ens
semblen més o menys interessants segons els diferents temes que
tractem. En aquest cas de l'escola i les emocions, he trobat un
enllaç on m'han sortit moltes propostes diferents i en la qual
diverses persones han anat pujant activitats, llibres o propostes per
a treballar les emocions a l'escola. Per exemple, contes per a
treballar les emocions, vídeos, el racó de la tranquil·litat,
''com em sento avui?'', entre molts d'altres. M'ha semblat molt interessant perquè al final, la qüestió és saber
aplicar la teoria a la pràctica, i trobar diferents formes de
treballar les emocions a classe de forma lúdica i significativa.
Veure diferents exemples, sembla que inspira a crear noves idees i a
veure la gran diversitat de formes de fer-ho.
Aquí deixo l'enllaç d'aquesta pàgina:
Un altre concepte que hem estat treballant dins el bloc d'Escola és
el concepte de Resiliència.
He de dir que el tractarem un poc a l'assignatura del semestre passat
d'Educació Inclusiva. Més que res, el vérem en relació a les
famílies que es trobaven amb la notícia de l'arribada d'un fill amb
una discapacitat o amb risc de patir-ne. La definició, pràcticament,
era la mateixa; ''capacitat de fer front a circumstàncies
adverses a la vida i que les puguem superar amb èxit'', però
més enfocat a aquell tema. Per això, vérem alguns elements o
recursos resilients com ara les xarxes socials (família, amics,
vesins...), bon nivell d'autoestima, parlar dels sentiments, sentit
de l'humor, desculpabilitzar-se, flexibilitzar el dia a dia, bon
nivell de comunicació en l'àmbit familiar...etc.
Partint d'aquesta base, tractar aquest tema també a l'assignatura
d'Educació Socioemocional, ens ha ajudat a enriquir i saber més
sobre aquest concepte i ampliar la idea que en teníem a més
d'enfocar-lo també des d'un altre punt de vista. Així, hem vist
alguns factors que ajuden a la Resiliència en el clima escolar, com
l'afectivitat i els vincles, els hàbits estructuradors de rutines,
la compensació de desigualtats, la creativitat, les expectatives
elevades, el fet de poder transmetre habilitats per a la vida, la
construcció de la pròpia història, etc. També hem vist la
importància de saber que es tracta d'un procès en el qual podem
incidir. Durant una de les classes, vérem un vídeo de Txema Salvans
on es feia una comparació de la Resiliència de diferents materials
molt gràfica; per exemple, deia que el vidre era un material molt
poc resilient, ja que front un impacte es trencava en mil miques, a
diferència del suro, que normalment és resistent front a un xoc.
Deixo aquí el vídeo perquè en el poc temps que dura em sembla que
dóna molts de punts clau sobre aquest tema com per exemple, la
importància de la creativitat.
Ja que estem tractant el tema de l'escola, he trobat dues frases
sobre el mestre (o que s'hi poden adaptar) que crec que, tot i que
són força antigues, podem enfocar-les des del punt de vista que
aquest no és una figura del saber absolut, sino que pot aprendre
dels demés, i en particular dels alumnes ja que aquests tenen també
molt que ensenyar.
''No
hay maestro que no pueda ser discípulo''
Baltasar
Gracián 1601-1658
(Escritor espanyol)
''Los
hombres aprenden mientras enseñan''
Séneca
(2
AC-65)
(Filòsef llatí)
No hay comentarios:
Publicar un comentario