Recapitulació del Període d'Adaptació

 Donada la importància d'aquest període, recapitularé alguns punts importants de l'adaptació contestant a aquestes breus qüestions que se'ns plantejaven a un dels Power Point de l'assignatura:

• Per què és un dels moments crucials i estratègics?
• Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?
• Podem establir regles de funcionament per a aquest període?
• Què és allò que no hauríem de fer mai?

Com he apuntat a l'última entrada: Activitat10, el període d'adaptació, es tracta d'un moment crucial, ja que és el primer trencament de vincles i la primera separació llarga, tant pels pares com pels infants. Es donen molts de canvis, ja que és hora d'adaptar-se a un nou entorn, a nous companys, a noves rutines, horaris, etc, pel que s'ha d'intentar portar-ho a terme de la millor forma possible per a que sigui viscut com un aconteixement positiu i mai negatiu o traumàtic.

En ser un episodi tan important, es posen en joc una gran quantitat d'energies; no només en el cas dels infants, sinó també pels pares, i pels mestres, que inverteixen totes les seves forces en què cada infant estigui el millor possible. Amb això, segurament haurà d'aguantar plors, ansietats, agafar a un nen a coll, a l'altre... Aquestes energies són de caràcter més físic, però, també suposa un esforç psicològic, ja que si no es porta amb paciència pot, suposo, arribar a desgastar.

A l'hora de pensar en les regles de funcionament, penso que sempre està bé marcar uns límits i unes pautes a seguir, ja que sempre hi ha d'haver una referència a seguir o de no ser així, si tothom pogués fer el que volgués i quan volgués, la situació es podria convertir en un ''caos''. Ara bé, sempre hi pot haver ocasions en què tal vegada calgui flexibilitzar, adaptar-se un poc a la situació, i no crec que estigui malament, ja que això significa que intentem partir de la inclusió de tothom i ajudar a qui ho necessita.

Tant en la nostra pràctica docent, com al període d'adaptació el qual estem tractant, crec que mai hauríem d'intentar imposar-nos als pares creguen-nos molt més experts que ells. Com bé he dit anteriorment, ells són qui més saben dels seus fills, i per tant, ens poden ajudar molt si treballem col·laborativament durant tot el procés educatiu. De la mateixa forma, crec que mai hem de tenir favoritismes amb els infants, ja que per a nosaltres tots han de ser iguals, tots són alumnes amb el dret d'aprendre i de viure les mateixes experiències.